EXPOSICIÓ
"AHIR I HUI DE LA SEDA VALENCIANA"
Inauguració
Valéncia, 5 de març de 2009.-
Ahir tingué lloc l’inauguració de l’exposició “Ahir i hui de la seda valenciana”, organisada per l’Associació Cultural Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, i que podrà ser visitada fins al 31 de març, en horari de 17:00 a 20:00 hores.
En l’acte inaugural, en primer lloc prengué la paraula el Decà de la RACV, Vicent Lluís Simó Santonja, qui després de fer memòria història de l’edifici del Colege de l’Art Major de la Seda, el qual ha cedit per ad esta mostra abundant material, va agrair a Amics de la RACV l’esforç realisat per a montar esta exposició “a on es voran sedes que no es poden vore en uns atres llocs”. Seguidament, el President de l’Associació, Antonio Mollà, donà les gràcies a tots els que han cedit sedes, maquinàries, etc, per a poder fer esta mostra, entre els que es troben el Colege de l’Art Major de la Seda, l’empresa Vives i Marí, Camilo Miralles, Convent Franciscà de Valéncia, etc.
Seguidament, i ya en la Sala d’Exposicions, i davant d’un numerós grup de visitants, Purificación Benito feu un recorregut explicatiu dels elements exposts en la Sala, sumant-se ad esta explicació Vicente Enguídanos, “l’ultim velluter”, sents seguits els dos en gran atenció i interés.
La mostra ha segut coordinada per Ramón Borrás, Vicesecretari de l’Associació, qui també s’ha encarregat de confeccionar el programa de conferències complementàries d’esta interessant mostra, en l’assessorament científic de Violeta Monotiu, Acadèmica de Número de la RACV i Directora de la Secció d’Història de l’Art Valencià, i Purificación Benito, Agregada Colaboradora de la mateixa Secció i especialista en les nostres sedes.
ESTA VESPRADA
Esta vesprada, precisament, serà Purificación Benito l’encarregada d’iniciar el cicle de conferències referit adés, per mig de la conferència titulada
“Los tejidos de seda y sus diseños en la Valencia del siglo XV”
Lloc: Saló d’Actes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
Hora: 19:00 hores.
Entrada: lliure.
Resum:
-La seda és la més bella i resistent de totes les fibres naturals. La seua brillantor i les seues possibilitats de tons de color la fan insubstituible en l’adorn humà, arribant a la major suntuositat si es tixla seda en metals preciosos.
-La seua producció té lloc a partir del fil que segrega el cuc quan es tanca en el capoll, que va formant, precisament, en este fil brillant. L'orige, China, en el tercer milenari a. C. D’ací va passar a Pèrsia i a Bizanci.
-En Europa es va començar a produir quan l’arribada dels àraps. Els romans la conegueren, pero no la usaren molt per a vestir per considerar-la signe d'afeminació.
-En Valéncia hi havia tallers de producció en l’época de la dominació islàmica, destacant els de Xàtiva, Alzira, Carcaixent, Oriola i els de la pròpia capital.
-Després de la conquista, Jaume I, com consta en Els Furs, va protegir als artesans seders i potencià la seua expansió, de manera que en el sigle XIV hi havia gran número de tallers que s’establiren al voltant de la nova muralla.
-El sigle XV significarà un moment de gran expansió productora de la seda, aixina com un alvanç tecnològic important en l’arribada de teixidors italians i genovesos que portaven tècniques més alvançades, especialment en la producció del vellut.
-En 1474 es va constituir el Gremi de Velluters, en Sant Jeroni com a patró, segons la tradició el primer sant que es va vestir de seda per la seua condició de cardenal. En 1494 es creà el Colege de l'Art Major de la Seda, que seguix ubicat en el seu lloc d'orige, una casa - hort en el cèntric carrer de l’Hospital de Valéncia.
-La seda era un producte de gran demanda en la societat valenciana del sigle XV. Com era signe extern de preeminència social, hi havia desig de vestir-se en este producte tan sugestiu no sols per part de les classes socials elevades, sino també per les classes miges, de manera que molts s’arruïnaven per la pressió de l'apariència entre els seus conveïns. Esta ànsia desmesurada de vestir en un lux superior a les possibilitats econòmiques, hagué de frenar-se a base de lleis Suntuàries, que regulaven detalladament en quines condicions d’economia podia vestir-se la seda, i açò afectava inclús als eclesiàstics.
-Els dissenys que formen la decoració dels teixits del sigle XV eren, en un principi, geomètrics, florals simplificats i en perfils zoomòrfics com a recort dels orientals. En la mitat de la centúria es feren més grans i complexos, en la pinya, la granada i la clàusula, com a motius principals. Cap a finals del sigle tornaren a fer-se un poc més chicotets i a distribuir-se simètricament.
